dilluns, 23 de juliol de 2018

Dia 22. Moh expulsen de Krakow.

Estimats subscriptors, com que sabem que mai us basten les nostres impressionants entrades al blog, aqui us en deixam una altra del que vàrem fer el dia d'ahir.

El dia va començar muy duramente. Ens vàrem motivar i jugarem un partidasso de volley amb un gran equip de la zona que, per no deixar-lo amb evidencia (ja que els vàrem maxacar), no els mencionarem. Després d'aquest apoteòsic moment ens proposarem abandonar Howarts (el camping) on ens complimentaren amb dolços i regals ja que la propietària estava molt emocionada i contenta amb la nostra presència (per no estar-ho!, som un cels de nins, demostradissim).

Després de fer un intercanvi de fulards i una despedida emotivissima, plena de plors i abraçades, ens dirigirem cap Kracow, on vàrem fer de guiris totals per la ciutat i pel castell de Wawel. Allà, el nostre gran guia, Jaume Pau d'Agosto Pons(punxin punxin punxin), ens va contar la llegenda del drac (vease video en la descripción), i fins i tot varem veure una escultura d'aquest, que escupia fooooc.

I per no perdre la nostra essència, a jugar com salvatges per un parc (beso placaje, estrella i com no, poble). La gent ens mirava. Molt.
I ara toca posar-mos serios, ja que a una de les nostres valoracions diaries va haver unes cuantes llàgrimes, però no vos preocupeu, res que uns besitos i abraçades no solventasin (som un agrupament, som una unitat) a mes cero dramas sempre smile.

I per acabar el dia retut, ens ficavem cap a la nostra perdició, la pitjor de les tortures, es bus 150 de 7h cap a Praga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada