dijous, 8 de novembre de 2018

ACLARINT DUBTES DESDE 2001

Vamoh a ver estimats rutes, aquest dissabte serà un dia completillo per tant crec que no vendrà malament posar aquesta informació.

Sa jornada de sa violencia de gènere comença a les 10:00h (excepte Pere Garau que comença a les 9:00) hem de estar tots  palma a les 9:00h, heu de confirmar si vendreu en es bloc de pics i demà diran on va cada un.
Desprès de sa jornada quedarem a dinar juntets a Palma i agafarem un tren cap a Marratxí i farem sa activitat que ha preparat na Mercè per es projecte X. En acabar partirem cap a casa a estodiar que 2n de batx es molt duro i no volem sorpreses quan arribi sele.

Aixo es tot amores, somiau amb coses guapes i moh beim dissabte <3 h3="">

divendres, 3 d’agost de 2018

Entrada EXTRA. Despertada a Barcelona.

Bon dia un altre cop. Ja que tornam avui, dia 2, no creim que molta gent miri aquesta publicació, però pensam que s'ha de contar el nostre darrer vespre junts.

Com ja vàrem dir, hem dormit a l'aeroport de Barcelona i hem tengut alguns problemes. Els nirvis començaren quan, un cop agafat el bus llançadera per anar de la T2 a la T1, el sr. Jaume Pau D'Agosto Pons se'n adonà compte de que havia deixat a un carrito la seva bossa de mà. La documentació, la insulina, la foto de la mare... tot era allà. Era obvi que l'havíem de recuperar quan abans.

I, per acabar de rematar-ho, no ens deixaven passar el control de seguretat perquè era massa prest per el nostre vol (eren les 11:56 aprox). I el problema d'això era que fèiem comptes sopar allà, ja que a Cracòvia no ho havíem fet.

Però es veu que els astres segueixen al·lineats, i la policia ens va cridar per dir-nos que havien trobat la bossa amb tot a dins. I vàrem trobar també un lloc acceptable per sopar. Ja tranquils i amb la panxa plena, ens dirigirem a un lateral per veure si dormiem una mica.

I així ho estarem fent (juntament amb molta altra gent que havia tengut la mateixa idea) fins a les 4:30, que va venir la policia a despertar-nos a tots perquè "El aeropuerto ya está en marcha". Aprofitarem això per passar el control i cercàrem un lloc on seguir dormint.

I hem estat dormint com si fóssim bebès fins a poca estona abans de les 8 (tot i que n'hi ha molts que encara dormen). Ara anirem a colque lloc a berenar i ja esperarem a la porta per embarcar i tornar a casa.

Si has llegit això, tot i haver dit ahir que ja no pujaríem res més, dèu ser perquè ens enyores molt o perquè passes pena per nosaltres, i vull dir-te que tranquil/a, que esteim tots a la perfecció i que ja queda molt poc perquè ens tornem a veure.

Moltes gràcies per aquesta fidelitat a les nostres publicacions. Mohbbeim.

PD: El vol parteix a les 11:55. Anam amb Air Europa i segurament serem puntuals.

dijous, 2 d’agost de 2018

Dia 2. Adéu a tots, que partim cap a ca nostra.

I fins aquí el nostre super viatge arround Europe. Avui senzillament ens hem despedit de la nostra darrera amfitriona (de manera molt commovedora, com sempre), hem dinat, hem jugat i hem partit cap a l'aeroport de Cracòvia.

Aquesta entrada està escrita durant el vol cap a l'aeroport de Barcelona, on passarem la nit i demà dematí partirem cap a sa Roqueta. Així que aquest és el darrer blog que pujarem. L'hora d'arribada aproximada demà són les 12:00 (pels papis despistats), però no sabem si patirem algun retràs com el d'avui (d'una horeta).

En total hem visitat 4 països: Polònia, amb el seu verd; Praga, amb les seves històries; Àustria, amb la seva bellesa i Eslovàquia, amb el seu encant.

Hem passat gran part del viatge dins transports, però hem tengut temps també per conèixer les principals ciutats de cada país (Cracòvia, Praga, Viena i Bratislava). També hem fet amistat amb els nostres amfitrions dels caus i amb els amos dels càmping. Fins i tot ens hem arribat a fer una excursió i fer vida de muntanya.

Tant de temps junts ens ha fet passar algun moment de tensió, mal rollos o per l'estil, però a casa ens enduim un munt de records bons de moments entre companys i d'experiències que mai oblidarem. I recordar també la sort que hem tengut en tot moment (de veres, una cosa exagerada) i moltes escenes estrafolàries (unes 107, o així) males de creure.

Moltes gràcies als nostres fidels seguidors i heu de saber que això no s'acaba, farem un vídeo del campa que, no només estarà a s'altura d'aquest blocs tan pepis, sinó que el superarà con creces. Fins aviat a tots i que la fuerza os acompañe.

Dia 1. Visita a Auschwitz.

Això ja s'acaba i, per posar el punt final als dies de veure coses en el nostre european tour, varem anar a un lloc que tothom hauria de visitar si la sort el fa pegar a Polònia: Auschwitz.

S'ha de dir que, abans de partir, varem aprofitar per estar estirats una estona més, que el cansansi acumulat dels dies es nota en el body. Puntuals (com sempre, como pa dudarlo), ens n'anarem cap al camp de concentració amb un bus que tenia pinta de ser una mica clandestí (tenia fins i tot un sac de dormir que sospitavem que era del conductor).

Passada hora i mitja de circular (més estrets i incòmodes que en un concert en Es Gremi) arribarem i dinarem d'una cosa molt particular i innovadora: bocatas.

El tour varem poder trobar era el num 98, i sols tenía un problema: estava en anglés. Tot i així, ens varem desfer bastant bé. La visita va ser impactant per a tots.

Per tornar ho vàrem fer en un bus que pintava ser pes "legal" (que va sortir més barat i tot). Així com posarem un peu dins el bus es posà a ploure i a fer llamps, llamps dels grossos, dels que fan miedito. Però la sort encara estava de la nostra part perquè així com sortirem aturà.

Per acabar la jornada i homenatjar aquest viatge ens varem poder permetre un bufet lliure d'agafar el que volguéssim del super per sopar (amb un màxim de 12 zlotis, que no són ni 4€, però algo es algo). Un festinaco.

dimecres, 1 d’agost de 2018

Dia 31. Cracòvia? Cracòvia, Cracòvia.

Avui hem deixat definitivament Zakopane per tornar a Crackòvia siti senter.

El dematí, després d'haver dormit tot el vespre com a bebès per la pallissa del Rysy, als veïnats del càmping els hi ha pegat per arreglar el sostre de casa seva (amb berbiquis, claus, martells...) i, evidentamentissim, ens han despertat. Alguns han aprofitat que no teniem res a fer el dematí per anar a fer un cafè al millor lloc de la zona: el Mc Donald's.

A continuació, ens hem despedit de l'amo del càmping (l'apodat Luigi) amb moltes llàgrimes i ens hem colat a un bus, com de costum, per arribar al centre de Zakopane i pillar uns tickets cap a Cracòvia. N'hi ha que abans d'això han aprofitat per anar a tastar, com diu en Juanan, la Carnota famosa que fan allà.

El viatge en bus ha durat unes 4 hores (ja hi esteim acostumats, 0 dramas). En arribar a la ciutat ens hem dirigit a la famosa office a la que havíem de dormir els primers dies (que no va ser així perque la madòna contestava tot tard als correus i li vàrem fer un poquet un feo). Tot i els malsentesos, els astres segueixen al·lineats per tal de que l'encantadora senyoreta ens donàs una segona oportunitat de dormir-hi.

La sorpresa va ser quan la casa no tenia fogons i estava prohibit utilitzar el càmping gas. Menys mal que aquesta si que comptava amb microones i amb una fantàstica màquina per fer tè. Això ens va permetre poder sopar de uns super Yatekomos marca super blanca juntament amb unes croquetes de microones kitikagues.

dimarts, 31 de juliol de 2018

Dia 30. Rysy experience.

Avui ens hem aixecat de la casa d'en Luigi a les 6 del matí per anar d'excursió al Rysy. A les 8 ja érem a Zakopane Centre i els busers s'han barallat per nosaltres, per dur-nos al nostre destí. Al final hem aconseguit arribar a Morskie i ha començat la nostra ascensió cap a l'Olimp.

Després de 2 hores de dura caminata hem arribat a la primer punt on hem aturat a recarregar forces per seguir l'ascensió. Una caminata llarga i cansada amb pendents del 40% les més suaus.

Després de 6 hores ascendint hem arribat adalt on hi havia una boira espessa amb la qual no podiem veure res. Amb un raig de sort (que ens acompanya sempre) hem tengut 10 minuts de visibilitat on hem pogut disfrutar de les vistes. El descens ha estat perillós però hem aconseguit baixar tota la muntanya.

La sort ens ha tornat a somriure. Quan ens pensàvem que no arribavem al bus per tornar a Zakopane (ja que teníem 4 hores de camí i el bus partia en 3 i mitja, jajaja), en Jaime ha tret els seus dots de reguetejador i hem aconseguit pujar a un carruatge tirat per pegasus a un preu extraordinari (de 50 zlotis que valia ens ha costat 10).

Hem arribat al càmping i quasi ni hem sopat de la sort que teníem. Ha estat una experiència fantàstica i meravellosa a un lloc preciós. I el millor és que tots hem arribat a dalt.

dilluns, 30 de juliol de 2018

Dia 29. Polonia returs.

Si us deiem que varem dormir com reis el darrer dia que erem per Eslovaquia sería una mentida mes grossa que aquell que diu "ara baix". Però rutes, com és que no heu dormit be? Molt fàcil, a una furgoneta li va pegar per posar tecno almenys a 131 decibels just devora noltros fins a les 05:00am. Sincerament, si qui s'aixeca dematí pixa allà on vol, els de la furgo haurien trobat el cafè una mica agre.
Tot i aquesta feta, alguns dels nostres reclusos varen optar per nedar una darrera vegada al llac tot d'una que ens aixecarem per despedir el camping.

Berenats i amb el bivac plegat partirem cap al primer tranvia del dia. Aquest era de línia i no passà res, sa juerga començà al segon, amb el tren gros.

El tren que ens tocà hi havia dues seccions: la dels pobres, amb butaquetes i una per "ricachones" (entre cometes perquè no crec que un ric pilli transport públic) amb gabinet. I on pegaren el nostres cordials rutes? Eco di qua, a un gabinet. I era vostro el gabinet? NO. Obviament ens varen treure i pegarem (per anar a un lloc) a les butaques.

Passada una estona asseguts a les butaques ens adonarem que tampoc erem allà on tocava. I que va passar després? Que Pere Quetglas s'aixecà i inicià una odissea del vagó 5 al vagó 9. Obrint i tancant portes, esquivant persones, melena al viento i la mirada del tigre va moure a tot el grup on tocava ser.

Acaba aquí, no? Ojalà, perquè quan ja ens haviem assegut, varem reparar en que (surprise, surprise) no podiem posar l'aire si hi havia almenys una finestra al vagó obert. I que vareu fer? Fàcil, convèncer el vagó de tancar la finestra i tenir aire. I ja? Clar que no kemosabi, perquè no hi havia d'haver una mala bruixa que tot i xerrar castellà no va tenir nassos a tancar sa finestra, és més, quan va veure el que demanàvem va obrir la finestra que ja d'un principi pareixía estar tancada.

Passades unes hores amb la finestra oberta i no morir de calor (es va posar a ploure i alguns es varen arribar a banyar un poc) arribarem a Poprad, on un bus ens duria al destí final, Zakopane. Va ser un viatge senzill i fora cap altre complicació que la d'un ninet fent molt de renou.

Arribats a Zakopane uns varen anar a demanar info i d'altres varen anar a fer la compra. Pel que fa a la compra basta dir que varen tornar amb una bossa tamany industrial de ganxitos amb gust i textura a forespan (exigeradament grossa).

Per acabar (menos mal), arribarem al camping amb un bus i varem conéixer el nostre amfitrió: Un polac ben simpàtic que alucinà amb el fet que volguessem dormir daval un plastic i una corda. L'hem apodat Luigi, per el parescut al del Mario Bross.